Dues batalles alhora per frenar la grip A

D'ençà que el virus de la grip A es va començar a estendre arreu del món, les autoritats sanitàries han hagut de lliurar dues batalles alhora. La primera, contra la propagació mediàtica de notícies alarmistes en relació amb una pandèmia que, almenys fins ara, no ha provocat una quantitat de baixes mortals que justifiqui aquesta denominació. L'altra, contra els contagis i contra l'evolució mateixa de la infecció, amb uns resultats més relatius perquè a hores d'ara es desconeix la quantitat exacta de malalts que hi pot haver i perquè el control de la situació depèn en gran mesura de la capacitat de mutació del virus. Almenys s'ha substituït el caos inicial amb què es va afrontar l'aparició dels primers casos a Mèxic per una política comunicativa més mesurada i d'aquesta manera l'Organització Mundial de la Salut s'ha estalviat repetir el ridícul que li va suposar haver de desautoritzar els tècnics que vinculaven la grip amb la ingesta de la carn de porc. Amb vista a la tardor, però, els responsables sanitaris saben que caldrà pujar uns quants graons en el nivell d'alerta i que el principal repte que se'ls plantejarà serà determinar quines seran les persones que, per raons de salut o d'edat, es trobin en una franja de risc que aconselli la vacunació. Sobretot tenint en compte que no hi ha temps de fabricar vacunes per a tothom. Novament, cal fugir dels alarmismes i relativitzar les xifres de mortaldat previsible que diferents governs (com l'anglès o l'espanyol) han posat damunt la taula. Tot i que els experts avisen que el virus avança a una velocitat sense precedents i que cal no abaixar la guàrdia preventiva, les xifres anteriors són homologables a les de baixes desencadenades per la grip comuna.