Editorial

La Gran Bretanya es tanca dins la closca

L’editorial d’avui ha estat debatuda per Xevi Sala, Toni romero, Carles Sabaté, Toni Brosa, Susana Oliveira, David Brugué, Núria Astorch, Dolors Bellés, Xevi Masachs, Anna Puig, Teresa Márquez i Xavier Castillón.

Fora del paraigua jurídic europeu, cauen del tot les caretes al govern britànic pel que fa a la regulació de la immigració: el primer ministre Rishi Sunak es mostra encara més radical que el seu predecessor Boris Johnson i pretén deportar de manera immediata la gent que intenti entrar al Regne Unit sense tenir els papers en regla. Si la llei prospera, a més, els que siguin expulsats ja no podran entrar mai més al país, igual com ara passa als Estats Units o Austràlia. I tot plegat, mantenint el polèmic tractat per tal que Rwanda sigui la destinació següent dels expulsats, encara que de moment aquesta iniciativa heretada de Johnson està paralitzada pels tribunals. L’inici del tràmit legislatiu ha anat acompanyat per la contundència de les paraules de Sunak, que no haurien pas desentonat a la boca d’algú com Abascal. I que podria tenir una rèplica en altres països com ara Itàlia, que en el passat recent ja ha tingut governs propensos a criminalitzar els desplaçats i les organitzacions humanitàries que els ajuden. L’objectiu és clarament partidista, perquè Sunak s’ha vist empès a calmar l’ala més dura i euroescèptica del Partit Conservador, amb uns arguments que flirtegen sense contemplacions amb la demagògia més descarada. Si de debò es volgués tancar l’aixeta als traficants de persones que es lucren de la seva tragèdia vital no es penalitzaria només les víctimes, sinó que s’impulsarien polítiques decidides als països d’origen cooperant amb els governs locals. Lluny d’això, el govern britànic opta per tancar la closca sense que quedi massa clar si en realitat la nova llei servirà per dissuadir la gent que fuig desesperada de la guerra i la fam. La vella Europa, però, tampoc pot donar gaires lliçons amb aquest tema perquè, malgrat la gravetat del problema, mai s’ha posat d’acord sobre com abordar-lo i les diferents crisis humanitàries que sovint es desfermen reben respostes de diferent intensitat i compromís. En aquest sentit, l’acord entre Sunak i el president francès Emmanuel Macron, per establir una compensació econòmica a canvi de la col·laboració gal·la en matèria policial, ja reflecteix per si sol que no els importa gens legislar contra el parer de referents com Amnistia Internacional.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.