Opinió

Nova llei per al català d’ampli consens

La nova llei sobre l’ús i aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari s’havia d’aprovar demà al Parlament amb el suport d’ERC, Junts, el PSC i els comuns. Vox, el PP i Cs duen la norma al Consell de Garanties Estatutàries per complicar-ne la tramitació i esgotar el termini del Tribunal Superior de Justícia per obligar a impartir el 25% de classes en castellà. Si supera l’escull, la llei tindrà el suport del 78% de la cambra, acreditant un ampli acord polític i social, amb què s’hauria de fer front a la sentència del TSJC i a la minoria obstruccionista política que viu de trencar la convivència lingüística. El caràcter majoritari i el fet que s’hi han sumat quatre partits és el millor aval per a l’aplicació. També és positiu fixar un nou marc legal que eviti modificar el marc de la llei de política lingüística. Es referma el català com a “llengua vehicular” a l’escola i, alhora, es reconeix el castellà com a idioma “d’ús curricular”, sense fixar percentatges d’utilització, i es deixa marge als centres educatius per establir quines tasques poden fer-se en cada llengua per garantir el domini de les dues llengües i avaluar-ne anualment el coneixement.

La nova norma s’adapta potser més a la realitat dels centres, però alhora deixa oberta la porta a la presència del castellà en l’aprenentatge i, tenint en compte la voracitat lingüística judicial, podria esdevenir un nou argument per exigir-ne una presència més gran a les aules. Han estat tantes les lleis del Parlament i del Congrés de Diputats aprovades amb majories àmplies i que havien de garantir l’ensenyament en català que han estat reinterpretades posteriorment, i sempre en detriment de la llengua del país, que caldrà seguir en alerta. Falta veure si el TSJC avalarà la nova legislació sobre el català, i fins on duran la batalla judicial i obstruccionista els partits unionistes i les entitats contra la llengua catalana, que han estat reconegudes com a part del conflicte. A l’altre cantó, la CUP ho interpreta com una concessió. Mentrestant, i més enllà del Parlament, l’ús social de la llengua continua amb la llum alarma encesa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.