Una justícia al marge de la llei
L’acte formal de la inauguració de l’any judicial ha retratat la informalitat en què és capaç de viure un dels tres eixos de l’estat social i democràtic de dret, amb la seva més alta instància i l’òrgan de govern caducats des de fa més de mil dies. No és un fet únic, ni inèdit; també el Tribunal de Comptes, el Defensor del Poble i l’Agència de Protecció de Dades estan pendents de renovació i, per tant, en situació d’irregularitat degut a la incapacitat dels partits majoritaris al Congrés dels Diputats per posar la credibilitat d’aquestes institucions i la pulcritud del funcionament constitucional de l’Estat per damunt dels seus interessos partidistes. Tot és idènticament simptomàtic de l’obsessió dels partits polítics d’adquirir la major quota possible d’influència o control de les diferents institucions i, el que és pitjor, d’intentar conservar-la tant sí com no, fins i tot al marge del mandat de les lleis.
El descrèdit institucional no té un sol padrí. De portes enfora, tothom recorda com un president dels Estats Units, Donald Trump, va forçar fins a l’últim minut del seu mandat per assegurar-se una majoria molt conservadora al Tribunal Suprem. Tampoc el PSOE de Pedro Sánchez va ser immaculat designant com a fiscal general la que pocs mesos abans havia estat ministra del govern, Dolores Delgado. No obstant, l’actitud del PP, bloquejant la renovació de càrrecs del Consell General del Poder Judicial i el Tribunal Suprem, primer vetant la presència de Podem en la negociació i ara exigint un mètode de designació fins ara inèdit, posa en evidència almenys dues coses: la primera, la innegable politització de la justícia, que llença a la paperera la defensa abrandada que ahir feia el president del CGPJ, Carlos Lesmes, de la independència judicial a Espanya, i la segona, la falsedat del partit de Pablo Casado, que va cap als tres anys forçant l’incompliment del mandat de la Constitució, bàsicament perquè no accepta la voluntat democràtica dels ciutadans de posar fi a un cicle de governs conservadors per iniciar-ne un altre de governs progressistes.