El bucle de la catalanofòbia
La catalanofòbia ha estat combustible del nacionalisme espanyol pràcticament des de la mateixa fundació d’Espanya i més de cinc segles després la història es continua repetint. Han passat quaranta anys de democràcia, però es pot continuar afirmant que l’anticatalanisme és una constant en l’equació del poder a Madrid, un substrat que pràcticament tots els partits de l’arc parlamentari estatal tenen en compte, per bé que són els de la dreta i l’extrema dreta els que en fan una de les seves fonts de vot prioritàries. En aquesta ocasió, ha estat la intenció del govern de Pedro Sánchez de concedir l’indult als presos independentistes catalans el que ha donat peu a la dreta política i mediàtica per organitzar una altra campanya descarnada d’acumulació de suport social amb el conflicte amb Catalunya com a motor i l’assalt a La Moncloa com a objectiu final.
Ni la unitat d’Espanya està en risc, ni el conflicte amb Catalunya deixarà d’estar sota el ferri control de la repressió de l’Estat; l’indult només farà que alleugerir-ne una part de l’acarnissament. Però l’estratègia per reconquerir el poder no té escrúpols de cap mena i òbviament inclou fer caure el govern del PSOE i Podem al més aviat possible, encara que sigui a costa d’atiar novament les brases de l’anticatalanisme arrelat a la societat espanyola o de reanimar les flames del conflicte entre Catalunya i Espanya en comptes de contribuir a la seva pacificació. En aquest context, Pablo Casado ha reincidit en l’error de baixar al carrer i a la xarxa a demanar signatures contra els indults als presos catalans, tal com va fer Mariano Rajoy el 2006 per demanar-les contra l’Estatut d’autonomia de Catalunya, i ha preferit arriscar-se a provocar una segona “foto de Colón” en la concentració antiindults que tornarà a aplegar el PP, Vox, Ciutadans i aquest cop també la Fundación Francisco Franco demà a Madrid, abans que deixar que altres capitalitzin la jornada i el vot de la catalanofòbia.