Murs de llibertat
La mobilització permanent del sobiranisme català davant la repressió de l’Estat va bategar ahir amb força a la Gran Via de Barcelona, amb motiu de l’inici del judici als líders independentistes aquesta setmana al Tribunal Suprem. Hores després d’haver tornat a veure els presos polítics després de més d’un any d’empresonament i de sentir les declaracions del vicepresident Oriol Junqueras i el conseller Quim Forn, centenars de milers de persones van omplir el centre de Barcelona per dir-hi la seva i acusar l’Estat espanyol de perpetrar un judici polític, amb l’objectiu d’escapçar i reprimir el moviment sobiranista.
La manifestació va ser massiva i també cívica i pacífica, com sempre. Potser algú hi voldria imaginar un “mur humà”, però en tot cas seria un mur de llibertat, perquè aquest va ser el clam fonamental de la mobilització. Llibertat per als presos polítics, el dia que Jordi Cuixart i Jordi Sánchez complien 16 mesos de presó; llibertat perquè els catalans puguin exercir el dret d’autodeterminació sense ser criminalitzats, i llibertat per treballar per l’objectiu legítim de la República catalana sense l’amenaça permanent d’un 155 a la carta de la ultradreta, que liquidi el dret dels catalans a l’autogovern i a les seves institucions.
La mobilització va ser unitària dins l’independentisme, amb ERC, PDeCAT, CUP, Òmnium, ANC i altres entitats, i va ser transversal, en la mesura que també hi van participar els comuns. Va ser, doncs, una nova expressió d’aquell consens polític i social al voltant del dret a decidir i enfront de la repressió de l’Estat contra l’1-O i el procés sobiranista. Una demostració de força que tindrà continuïtat aquesta setmana amb motiu de la vaga general convocada per al 21 de febrer.