Espanya pren partit a Veneçuela
El reconeixement de Juan Guaidó com a nou president interí de Veneçuela fet per l’Estat espanyol i un total de deu països de la Unió Europea, entre els quals hi ha França, el Regne Unit i Alemanya, pot ser que incrementi la pressió internacional sobre el president Nicolás Maduro, però no garanteix una resolució del conflicte que divideix i enfronta la societat veneçolana entre chavistes i no chavistes. L’objectiu de convocar unes eleccions lliures i democràtiques a Veneçuela com més aviat millor planteja una via de solució desitjable, però perquè fos efectiva hauria de ser assumida per les dues parts. En aquest sentit, reconèixer Guaidó és deslegitimar Maduro, és prendre partit per una de les parts contra l’altra i això no només polaritza encara més les posicions, sinó que autodescarta l’Estat espanyol, i per extensió Europa, per a la mediació en el conflicte.
La situació al país caribeny és preocupant des del punt de vista humanitari, però també des del punt de vista de la pau social. L’amenaça verbalitzada per Donald Trump d’una intervenció militar nord-americana en suport a Guaidó i les consegüents crides a la defensa del país fetes per Maduro han provocat una escalada de la tensió que acosta el país a l’enfrontament civil. Rebaixar la tensió hauria de ser el primer objectiu, però la decisió del govern de Pedro Sánchez, molt pressionat pels partits de la dreta, no va en aquesta direcció, ni en la de reforçar la mediació plantejada pel grup de contacte internacional amb el suport de la UE, Mèxic o l’Uruguai entre altres països, sinó a reforçar l’estratègia unilateral de l’autoproclamat president Guaidó, que no està disposat a acceptar el diàleg amb l’altra part, i del seu aliat nord-americà.