Transgènics amb comptagotes

L'autorització del conreu de nous aliments modificats genèticament genera sempre suspicàcies entre els sectors de la població que no els consideren prou segurs, i per això la Unió Europea en concedeix de manera molt restrictiva. El permís per cultivar una patata transgènica amb finalitats industrials, i també per importar diverses modalitats de blat de moro, però no el seu cultiu, arriba ara després d'un llarg procés de discussions i proves que, tot i no haver rebut la unanimitat dels experts, sí que reuneixen prou garanties. D'entrada, la patata que es podrà cultivar no es destinarà al consum humà, i pel que fa al blat de moro, se'n prohibeix expressament el cultiu perquè no pugui afectar altres conreus convencionals. Feia dotze anys que no es permetia el cultiu d'una espècie nova, i durant tot aquest temps el debat al voltant dels aliments transgènics ha evolucionat molt a poc a poc. La resistència als antibiòtics que permet la modificació genètica és un element de preocupació, per la possibilitat que es pugui traslladar a la cadena alimentària. Per això és essencial que la comercialització d'aquests productes sigui ben etiquetada. Cal saber què mengem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.