Reciclar com a opció i com a deure

Reciclar, per molt que en facin cançons a la tele amb gent somrient que porta bosses que no regalimen a la mà, no és un gest abraçat majoritàriament pels ciutadans. Sigui per mandra, per angúnia o per tossuderia, el fet és que a dia d'avui encara hi ha un bon grapat de gent que ho llença tot a una mateixa bossa sense cap càrrec de consciència. Per això, davant la necessitat de fer pedagogia del triatge, iniciatives com les d'Argentona, pionera a aplicar la recollida porta a porta, que és el nivell A del reciclatge, són tan valentes com agosarades. Cal molta constància per aconseguir canviar els hàbits i fer-ho a tot el municipi multiplica els riscos de fracassar. En tot cas, però, algú ha de ser el primer d'obrir el camí.