La mort de Chanquete

He tingut l'ocasió de redescobrir una de les sèries de TVE que més vegades s'han emès. Sempre l'havia vist amb ulls de xiqueta i mai des de la perspectiva d'una mare amb dues filles que l'han gaudit en la mateixa mesura que ho feia jo. La naturalitat i la pedagogia amb què es parla de temes com ara el sexe, la separació de parelles o la mort, contrasta amb el llenguatge agressiu i excessivament adult que utilitzen les sèries actuals, on a penes si hi ha lloc per mantenir-se en la necessària innocència. M'agradaria que les productores tinguessin més en compte aquest tipus d'audiència potencial un poc farta de consumir productes fàcils. Sembla que amb Chanquete també va morir una manera de fer televisió que caldria recuperar.