Menjar-se gripaus i sortir-ne il·lès

Un dels renecs que m’agraden més del capità Haddock, l’infatigable company d’en Tintín, és “tros de tifa interplanetària amb ulleres”, tot i que el “rostit d’ectoplasma amb allioli” tampoc és gens menyspreable. Aquests dos renecs són de parvulari, si els comparem amb els que dirigien al PSC integrants de Junts i ERC; i, a més, ho feien amb veus de baríton i soprano. Eren, això sí, els moments més àlgids i èpics del procés. De tot, menys bonics, els queia, als socialistes; i ja no parlem de plantejar un pacte amb les “forces del 155”. Bé, doncs ara, tan amics. ERC, Junts i el PSC, de camí a fer una trinitat. Si s’ha de pactar, es pacta pel bé del país. Un bé superior els guia. Però les hemeroteques, que ningú es mira, són tossudes. I després diuen que hi ha desafecció.