Opinió

L’APUNT

Invisibles

N’hi ha que pensen que tot el que tenen s’ho han guanyat, que qui no se’n surt a la vida és perquè no ha volgut pencar de valent. Però el punt de partida i la sort formen part d’un atzar poderós que només neguen els ingenus i els malalts d’egotisme. Avui parlem de les persones que viuen sense llar, al carrer. Convé recordar que no hi han arribat com a càstig diví per algun pecat ignot. Són dones i homes que han acabat dormint en un caixer o un portal perquè, al contrari de la majoria, no han tingut cap xarxa de seguretat familiar o d’amistats que els hagin acomboiat en un moment crític (divorci, malaltia, atur...). Per por o per vergonya, ells s’oculten i nosaltres els ignorem. Esperem que la llei en marxa els retorni una existència prou digna i justa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.