Opinió

L’APUNT

La dignitat dels refugiats

L’ Zlatko Džinovic i el seu germà Mak tenien set anys quan van arribar a Banyoles, amagats en un cotxe, des del nord d’Itàlia, de l’antiga caserna militar convertida en camp de refugiats d’on guarda records feliços fent curses amb bicicletes. Era quan Sarajevo era assetjada. “La solidaritat catalana és fascinant. Per Bòsnia van aixecar barris, i com van acollir-me!”, em deia. El setembre del 1993, l’associació Bòsnia al Pla de l’Estany acollia el primer grup de refugiats bosnians. Fa quatre anys l’Zlatko va anar al camp d’Idomeni com a voluntari; era un deute moral, em deia, el mínim dels mínims que podia fer. La història es repeteix i també ho fa la solidaritat. Però per damunt de tot hi ha un valor superior: la gran lliçó que ens donen els refugiats.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.