L'APUNT
O tu, o jo
S'imposa la necessitat de sobreviure, perquè tothom està amb l'aigua al coll
La crisi s'acarnissa amb els més dèbils. Mentre un sector de la classe política fa jocs de mans per evitar que s'accepti la dació en pagament, cada dia hi ha famílies que són desnonades de casa seva, sense alternativa, sense possibilitats de trobar una sortida pactada, enfonsats encara més en la misèria. I la situació no té aturador, al contrari, s'agreuja encara més. A Salt, els llogaters són les noves víctimes dels desnonaments. Els propietaris dels habitatges, necessitats dels ingressos que haurien de generar els seus inquilins, forcen la via executiva. És gairebé la llei de la selva, la necessitat de sobreviure d'un mateix i dels teus, perquè tothom està amb l'aigua al coll. I això ens podria abocar a un demà obscur. És cert que la crisi ha accentuat la solidaritat. Però no tibem la corda fins al punt que el ciutadà acabi tenint el pitjor dilema: o tu, o jo.
