Les limitacions de Barack Obama

Tot i la insistència mediàtica d'associar l'adjectiu «històric» als seus discursos, la política exterior del president dels Estats Units, Barack Obama, ofereix de moment poques diferències constatables en relació amb la que va aplicar el seu predecessor George Bush. L'actual president ha marcat distàncies a l'hora de moderar el llenguatge, però això no ha servit per reduir l'hostilitat dels règims de Corea del Nord i de l'Iran, dues amenaces, la primera, nuclear, i la segona, en vies de ser-ho, ni tampoc per desactivar el desafiament permanent d'Al-Qaida. L'últim exemple d'aquesta línia continuista maquillada amb bones paraules el tenim en el preacord que ha establert amb Rússia per retallar l'armament nuclear. Obama proposa «una nova col·laboració amb una Rússia forta i pacífica», un estatus que en realitat els Estats Units ja li van concedir des de l'època de Reagan i que només ha trontollat per culpa de l'escut de míssils que els nord-americans volen desplegar a Polònia. Una qüestió, aquesta, que irrita als russos i que precisament ha quedat fora del tracte i que, al final, pot fer que tot quedi en paper mullat. I mentrestant, encara no s'ha desmantellat Guantánamo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.