Obama vigila les formes però els reptes són vells

El president dels Estats Units, Barack Obama, s'ha presentat davant el món musulmà com l'artífex d'un canvi que ha d'implicar el respecte mutu i la suma de forces contra els extremistes violents. Un desig que, amb més o menys brillantor oratòria, ja havien expressat amb anterioritat altres presidents nord-americans. Obama té a favor seu l'origen musulmà del seu progenitor i vigila més que ningú les formes, però els esforços diplomàtics per deixar clar que els Estats Units no estan en guerra contra cap religió no són nous. Fins i tot un president tan messiànic com George Bush va saber corregir a temps els excessos verbals que van prosseguir als atacs terroristes contra les Torres Bessones i l'operació Justícia Infinita (l'eslògan de clares connotacions teològiques amb què es va batejar l'ofensiva contra els talibans afganesos) es va transformar sobre la marxa en operació Llibertat Duradora. Obama, igual que Bush, ha de triar molt bé les paraules per no ferir la sensibilitat dels ciutadans dels Estats Units (amb una presència important de musulmans) i mantenir, al mateix temps, el difícil equilibri de les aliances internacionals. Com era de preveure, però, l'enemic comú (o sigui, Al Qaeda) ja ha advertit que per ells res no ha canviat. Del discurs d'ahir, d'altra banda, es desprèn que Obama no té necessitat de triar tan bé les paraules pel que fa als aliats espanyols. Només així s'explica que elogiés públicament el president turc per haver impulsat l'Aliança de Civilitzacions i obviés el paper del president espanyol, l'autèntic impulsor de la iniciativa. Un oblit que demostra que les relacions bilaterals, tan malmenades durant l'etapa de Bush, encara han de millorar molt.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.