Opinió

A la tres

‘Qué nivel, Isabel’

“El debat d’investidura ha certificat que el PP té una problema, i gros, que no és ni d’ideologia, programa o res similar, sinó simplement d’incapacitat manifesta

La política és un art tan noble com apassionant. Un no ignora que proclamar-ho així, tal com estan les coses, té un punt de temerari, però una disciplina que segons la seva visió més platònica busca afavorir el bé públic per sobre del particular no només és necessària per articular una societat sinó que és imprescindible. El seu gran problema, doncs, no és conceptual, sinó del desprestigi que pateix per obra i gràcia exclusiva d’aquells que són els encarregats de practicar-la. És un mal general, estès per totes les ideologies i racons, tot i que s’ha de dir que en això de polítics maldestres, incapaços i especialistes a engegar-se un tret al peu, també hi ha categories. I els del PP, amb el permís dels de Vox, són d’aquells que acostumen a tenir tots els números per endur-se el primer premi de la rifa. Per dir-ho clar, i no caure en l’argument de la rèplica fàcil, la crítica no va de ser retrògrada en l’aspecte social, liberal en l’econòmic o espanyolista en el territorial. Que cadascú pensi el que li sembli, només faltaria, sempre que no es traspassin els límits d’allò que podríem dir que és “civilitzat”. La discussió, doncs, és molt més elemental. De tenir nivell, ni que sigui bàsic, o ser directament un totxo. I només cal repassar com ha anat el debat d’investidura per constatar que els populars necessiten progressar en allò que en l’àmbit acadèmic n’hi diuen “competències bàsiques”. Perquè de ceballot se n’ha de ser una estona per no saber ni buscar una citació literària a la Viquipèdia i acabar fent el més estrepitós dels ridículs en horari de prime time. I què dir d’Isabel Díaz Ayuso, la gran esperança del partit, que sí, d’acord, a Madrid electoralment arrasa, però cada cop que obre la boca puja el preu del pa, ja sigui per insultar com si estigués a la graderia del Bernabéu o per intentar, després, justificar la sortida de to amb uns arguments –tot allò de la fruita– que fan ruboritzar. De debò això és el millor que tenen? I alguns, encara, es pregunten com, amb aquest desert enfront, algú com Sánchez ha acabat de nou de president.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.