Opinió

Tribuna

Les dones i la pau

“Què dic quan em pregunten a qui faig costat? A la població civil tant d’Israel com de Palestina que són els que pateixen la ineficiència criminal dels seus dirigents
“El dia que siguin les dones, les mares i les àvies les que negociïn la pau, estic segura que veurem altres resultats, però em temo que aquest dia no arribarà mai

Aquests dies tenyits per l’horror de la guerra de Llevant, és freqüent que en les converses s’imposi una presa de partit. Ets pro Palestina o pro Israel? I hi ha gent que opina, escriu i tertulieja amb una lleugeresa, per no dir frivolitat i desconeixement que fa feredat. Som davant d’un conflicte de més de set dècades extraordinàriament complex en què el paper de les potències colonials del moment i dels estats àrabs veïns, va contribuir i agreujar un equilibri complicat entre les tres religions monoteistes que compartien aquell territori, sobretot de la població palestina, poc més d’un milió a finals dels anys quaranta del segle passat i del mig milió de jueus. Sobre els cristians no en tinc dades de població però eren i són minoritaris. Va haver-hi migracions, és veritat, de països àrabs i molt especialment de població jueva després de la Segona Guerra Mundial. Quan l’any 1947 l’ONU va decidir dividir el territori per evitar conflictes, ho va fer disposant que la zona on vivien més jueus seria un estat jueu, allà on vivien més àrabs seria un estat àrab i les zones buides es repartirien per igual. Jerusalem, la capital espiritual de les tres religions, quedaria sota la seva administració. Això no va ser possible i som on som amb una història de mort i violència en ambdós bàndols.

Què dic quan em pregunten a qui faig costat? A la població civil tant d’Israel com de Palestina, que són els que pateixen la ineficiència criminal dels seus dirigents. Lamento totes les morts però sobretot ploro les criatures assassinades per Hamàs als quibuts (trenta segons la Unicef a banda d’un nombre desconegut entre els 220 segrestats) i la mort dels gairebé dos mil nens i nenes a Gaza sota les bombes d’Israel. Tant en un bàndol com en l’altre s’han comès i s’estan cometen crims de guerra. I no ho dic jo, ho diuen les Nacions Unides i Amnistia Internacional.

Estic a favor de la gent oblidada que a banda i banda treballa incansablement per aconseguir la pau, i molt especialment estic al costat dels diferents moviments de dones, de mares i àvies que lluiten plegades per fer veure als seus dirigents i al món que la guerra, els assassinats i el genocidi no és cosa d’elles. L’organització més important, Women Wage Peace (Les dones lluiten per la pau), del costat jueu, i Women of the Sun (Les dones del sol), del costat palestí, que sumades apleguen prop de cent mil membres, sempre s’han esforçat per abordar el conflicte i la seva resolució des d’una visió de gènere, i defensen que les dones s’han de posar al centre de les negociacions de pau, actualment excloses, per desmuntar els arguments destructius dels responsables de la presa de decisions que estan perpetuant el conflicte.

El 4 d’octubre del 2023, tres dies abans dels atacs de Hamàs a Israel i del bombardeig i setge aeri israelià de represàlia a Gaza, milers d’activistes per la pau israelianes i palestines d’aquestes dues organitzacions es van reunir a Jerusalem per demanar als líders polítics aturar el vessament de sang i trobar una solució negociada al conflicte. El que va succeir al cap de tres dies ja ho sabem i també sabem que una de les fundadores de la WWP d’origen canadenc, Viviane Silver, es troba entre les víctimes israelianes segrestades o assassinades en l’atac de Hamàs. Fa pocs dies ambdues organitzacions han fet una crida, la crida de les mares, que diu que totes les mares, jueves i àrabs, pareixen els seus fills per veure’ls créixer i florir i no per enterrar-los, insisteixen fermament en la pau i exigeixen un cop més que l’equip de negociació per l’alliberament dels segrestats inclogui dones.

L’any 2000, la resolució 1.325 del Consell de Seguretat de l’ONU sobre Dones, Pau i Seguretat va ordenar la inclusió de la participació de les dones en la resolució de conflictes i la construcció de la pau. Aquesta resolució ha fet vint anys, ha generat moltes crítiques conceptuals de les mateixes dones i no ha servit per avançar gaire. Les dades quantitatives són lamentables. Un estudi de les mateixes Nacions Unides realitzat sobre una mostra de 31 processos de pau, conclou que un 4% dels signataris, un 2,4% de mediadors principals i un 3,7% de testimonis eren dones. Res a afegir. El dia que siguin les dones, les mares i les àvies les que negociïn la pau, estic segura que veurem altres resultats, però em temo que aquest dia no arribarà mai.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia