Submergits com estem en l’era de la immediatesa, costa digerir que hi ha processos que necessitin un temps per fructificar. Per això els mitjans anem com bojos pescant declaració darrere declaració per veure si aporten llum a una investidura espanyola que, sí, l’estem i l’estan fent llarga des del 23-J. Res comparable, però, a d’altres esperes que només amplien any rere any el seu horitzó. La investidura no serà tan llarga com la solució a les llistes d’espera en la sanitat, l’encariment de la cistella de la compra, la sequera persistent, els retards de Rodalies i del seu traspàs, la incessant pèrdua de presència del català, les dificultats d’accés a l’habitatge o la protecció contra fons d’inversió i voltors que ho rebenten tot, per posar-ne uns exemples. I aquí sí que hi ha excés de paciència.