‘Self-care’ o un indici més al consumisme?

Recentment, xarxes socials com ara Instagram i TikTok estan plenes de vídeos en què influencers mostren pràctiques de self-care que solen implicar l’adquisició de productes d’estètica, sobretot en les skincare routines. Gran part d’aquests vídeos té un estil rutinari, on es mostra així un idíl·lic model de vida que comporta un millor rendiment i en conseqüència un sentiment de satisfacció relacionat a la productivitat, tot amb una estètica forçada i poc realista. És clar que dins aquest tipus de contingut no es mostren realment pràctiques insanes; ara bé, sí que es relacionen amb la compra d’una gran quantitat de productes i pràctiques que esdevenen no només un indici al consumisme, sinó que també es corresponen a cobrir necessitats artificials sorgides per la pressió estètica. Llavors, fins a quin punt aquestes pràctiques són favorables per a un mateix, o no són més que un tipus de publicitat encoberta i manipuladora?