Comissió de benestar docent

Després de treballar 22 anys per al Departament d’Ensenyament i viure totes les etapes des d’infantil fins a adults i cicles formatius, he observat que seria encertat que en cada centre educatiu fos obligatòria una comissió que vetlli pel benestar docent, ja que en els darrers anys s’ha incrementat la nostra feina amb un excés de burocràcia, més hores davant de la pantalla, més cursos de formació permanent, més canvis de lleis i decrets i, alhora, més falta de personal, fet que també ens fa anar de bòlit perquè l’alumnat rebi l’educació que es mereix. Com a conseqüència de tota aquesta suma de factors, han augmentat la tensió i el malestar en un mateix i en les relacions humanes, i, alhora, s’està vulnerant la nostra salut. Conec centres educatius, pocs, que ja tenen aquesta comissió, amb l’objectiu que el docent pugui tenir un espai de cura per expressar i/o canalitzar de la millor manera el malestar i les preocupacions relacionades amb la feina; a més a més, organitzen algunes sortides de cap de setmana com, per exemple, retirs per aprendre a gestionar qüestions personals i professionals. Al meu humil parer, si Ensenyament no té la competència de cuidar el docent, doncs cuidem-nos nosaltres, fem pinya i mirem de fer tots els possibles perquè el món de l’educació estigui a l’altura d’una societat avançada, respectuosa i ètica.