Sobre l’informe PISA i la importància de saber escoltar

L’informe PISA es va publicar ja fa més d’una setmana, i encara aixeca polseguera. Des que es va saber que els alumnes catalans van a la cua d’Espanya pel que fa als coneixements (sobretot en matemàtiques, assignatura en la qual Catalunya ha estat la comunitat autònoma que més ha empitjorat), que han sortit pedagogs fins i tot de sota les pedres. Pel que sembla, tothom sap quin és el problema, i què cal fer per solucionar-lo. Hem sentit i llegit de tot: que si cal tornar a l’educació de fa trenta anys i asseure els alumnes a memoritzar, que si s’ha d’acomiadar tot el professorat de més de trenta-cinc anys perquè no està format, i que a les escoles només hi quedin gurus tecnològics, que si la culpa és dels mòbils, de massa pantalles, de massa poques, dels treballs per projectes, de les retallades, o dels alumnes immigrants (naturalment, els comentaris racistes no podien faltar, per desgràcia). Ni tan sols Educació sap què ha passat, i ara els polítics es llancen la pilota els uns als altres. Curiosament, però, existeix una solució que tant la ciutadania com els polítics es resisteixen a acceptar: escoltar els mestres. Ells, millor que ningú, saben a quins problemes s’enfronten a les aules, quins reptes cal superar, i quins són els motius d’aquests resultats. Així que potser estaria bé que uns deixessin d’instrumentalitzar l’educació com a reclam electoral, i que d’altres deixessin de qüestionar els professors, i que entre tots com a societat els escoltéssim, i reclaméssim al govern que els donin les eines i solucions que tant necessiten.