Onades russes

Quan les coses ens van malament acostumem a buscar alguna excusa, alguna compensació, per seguir fent la viu-viu i salvar la faç. Hem perdut per desventura un partit important, sí, ja, ja, però al contrari se li ha lesionat la seva gran estrella... No abasteu, guineus, el raïm suculent, tot i els saltirons i les astúcies... Bah, estava més verd que l’herba primerenca. La famosa contraofensiva ucraïnesa, tan esperada, tan esperonada, ha fet figa després de més de quatre mesos d’esclafaments continus... Ah, però, sabeu?, les baixes russes fan feredat. Vet-ho aquí. Tit for tat. Tit for tat? Com pot ser que tinguin els russos tantes baixes si fa molts mesos que havien pres la defensiva, en tres sòlides línies fortificades i fortíssimes al llarg del front de guerra, i gaudeixen d’una aclaparadora superioritat aèria, artillera, industrial. És que, dirà la guineu, ara els russos han passat a l’ofensiva, a Avdíivka, a Kupiansk..., i ho fan amb onades massives d’infanteria, carn de canó de primera. Són així de curts / bojos / inexperts!

No hi ha millor manera per perdre tant en la guerra com en la pau que creure’s que l’adversari és un pardalet que acaba de deixar el niu, que és un caganiu que no sap res de res. Quan resulta que és un falcó. Nazdaroviye!