Vaga docent el primer dia de curs

L’anterior conseller d’educació, Gonzàlez-Cambray, va ser prepotent amb els sindicats i els va intentar arraconar. Això va propiciar reiterades vagues que ens van costar suors i llàgrimes. Al final es va arribar a un acord, a punt de signar, que incloïa: l’equiparació de sous per al professorat d’FP, la planificació d’uns terminis per cobrar el deute pels estadis no cobrats i la reducció de dues hores lectives per als majors de 55 anys. Era acord de mínims per destensar una situació complicada a les aules: la gestió d’alumnes d’una societat sacsejada per canvis demogràfics, socials i tecnològics; amb els recents esforços per la pandèmia; sota l’amenaça dels tribunals espanyols per la immersió lingüística, i amb un sever historial de retallades. Però, amb el canvi de cadires, la nova consellera, Anna Simó, fa la viu-viu i es desdiu del pacte que estava a punt d’aprovar-se. Ho justifica amb el mantra que ja havia entonat Cambray per intentar fugir d’estudi tot fent pedagogia colonial: “Catalunya pateix un espoli fiscal anual de 20.000 milions d’euros.” És cert que l’espoli impedeix que Catalunya disposi dels recursos per atendre totes les necessitats suficientment, però l’acord devia comptar amb l’aval de les finances de la Generalitat, no? Per què ara la nova consellera se’n renta les mans i xuta la pilota endavant? És perquè no hi ha eleccions a la vista? La gran baixada de vots d’ERC té molts factors, però segur que el malestar de la comunitat educativa hi va contribuir. Pel bé de l’educació catalana, consellera Simó, compleixi els acords!