Somni

El somni de vegades és com una realitat desitjada, és com una vivència mai viscuda, és com si el subconscient busqués un al·licient per continuar alimentant la nostra croada. No sé si el somni supera la ficció, però alguns cops, t’adones, al despertar, que voldries continuar. Somiar dona opció al nostre interior de poder aconseguir allò tan desitjat, tan necessitat, gairebé impossible. Jo fa molts anys en vaig tenir un, de profund, i el continuo tenint, ara amb més força que mai! Com que en aquest moment políticament tenim la paella pel mànec, serem capaços de negociar un referèndum? L’ànsia de poder del futur president del govern espanyol acceptarà les nostres reivindicacions? Sé de les seves dificultats, emparades per dictats. A l’antiga Grècia va néixer, se’n diu democràcia; donem al poble la gràcia de governar. No sé si ho aconseguirem, però estic segur que hi lluitarem. Sempre amb les nostres armes, la paraula, el seny, el diàleg, el respecte, aquestes són les nostres maneres, les urnes, les paperetes. Em dono, doncs, per content, si s’ho planteja la gent. La participació és fonamental, en una acció totalment legal. Nosaltres seguirem sent catalans, passi el que passi, sempre agafats de les mans. Em queda l’esperança, d’anar-me’n somiant, il·lusionat, lluitant! Votaré per tal que els meus descendents no passin por i siguin valents. El sí serà la solució, per frenar la indignació. Em fa la impressió que la nova generació podrà viure en un món millor. O si més no, allà on sigui, somiaré el meu somni. Votem sense por. Som-hi!