Opinió

Quan la pau és fred, fam i misèria

Gent desplaçada, milers de morts mentre els bombardejos, el fred i la fam fan estralls entre la població civil. Han perdut la casa i les seves pertinences, no saben on caure morts per culpa del fred i la manca d’aixopluc. Per uns emigrar és una trista solució, per d’altres refugiar-se a cases de familiars i d’amics mentre busquen una solució. Uns defensant la seva terra i els altres, els russos, ignorant les raons de matar i de fer-se els amos d’unes terres que mai no han estat seves. Quan s’acabi la guerra amb el país destrossat, cases, fàbriques, carreteres i mitjans de comunicació completament arrasats, la pau serà pura entelèquia, sous de misèria i els productes bàsics a preu d’or. Una pau fictícia, una pau de gana, de fred i de morts per inanició. La generació de la postguerra espanyola recordem aquells anys amb tristesa i amb imatges que fan mal de recordar. Quan acabi la contesa a Ucraïna, els qui l’han propiciada haurien de ser jutjats per un tribunal internacional per crims de guerra igual com va passar en acabar la Segona Guerra Mundial. Condemnats amb penes exemplars i irrevocables.

Sant Just Desvern (Baix Llobregat)

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.