Opinió

U d’Octubre

El dia que vam vèncer l’Estat español. Va ser una victòria. Un poble sencer es va organitzar i va votar en un referèndum que aquell estat havia jurat que no se celebraria. En acabat de molts dies de nervis i pors, a l’hora indicada es van encendre els llums i es van obrir les portes dels col·legis electorals, i també van aparèixer (encara no sabem d’on) les urnes i les paperetes. I aquell poble, amb les mans nues i només armades amb paperetes de vot, va vèncer un estat gran, poderós, antidemocràtic i salvatge, portant-lo al caire de la fallida. La gent, on va caldre, va posar la cara i el cos a les garrotades d’uns energúmens embogits que ens van enviar al també salvatge crit de l’“A por ellos”. L’u d’octubre del dos mil disset és un dia que quedarà a la memòria de tota la gent d’aquest país, un dia del qual per sempre estarem orgullosos. Una altra història va ser que els nostres polítics no van saber (?), poder (?), voler (?), aprofitar aquella victòria. Algun dia sabrem quin dels interrogants és l’adequat. Ara fa cinc anys i demostrarem a Barcelona que hi continuem sent amb la mateixa voluntat i determinació; que ho sàpiga l’Estat español, que ho sàpiguen els polítics del país... i que actuïn en conseqüència si en saben, poden o volen.

Cambrils (Baix Camp)

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.