Opinió

La cultura del no

Fa ja uns quants anys que a Catalunya s’ha instal·lat una cultura d’oposició a qualsevol projecte que suposi adaptar-se a la convulsa realitat canviant i a consolidar posicions econòmiques per crear activitat, treball i prosperitat, a més a més de patir els bastons a les rodes del deep state espanyol. Parlem de la frustrada, de moment, ampliació de l’aeroport del Prat; el quart carril de l’AP-7; la prolongació del Midcat, els parcs eòlics, els Jocs Olímpics d’hivern o la turismofòbia. Encara no s’anuncia algun avenç per tirar endavant situacions bloquejades, que els de les pancartes anti ja han sortit al carrer tot manifestant la seva oposició. I jo pregunto: hi ha alternatives als projectes rebutjats? Els qui protesten són funcionaris d’alta gamma que tenen les espatlles cobertes i només busquen notorietat; biòlegs, naturalistes, etc.? O són d’una altra espècie? Fa 50 anys les persones es manifestaven perquè els ajuntaments posessin en marxa polígons industrials als seus pobles per treballar-hi. Avui es manifesten perquè els portin a una altra banda. Molesten càmpings, infraestructures i indústries vàries. Ens hem convertit en un país de llepafils sense alternatives consistents o anem pel camí de ser-ho.

Blanes (Selva)

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.