11 de setembre

No cal remuntar-se al Decret de Nova Planta de 1714, amb Felip V, ni a les fèrries dictadures de Primo de Rivera i del general Franco, ni tan sols a les execucions posteriors a la mort de Franco, documentades pel Memorial Democràtic. Només cal tenir present què ha succeït a partir de l’1 d’octubre del 2017 fins ara: apallissament de milers de catalans pacífics, article 155, presó i exili del govern votat pel poble català, clavegueres de l’Estat, operació Catalunya, Catalangate, més de 4.000 catalans independentistes represaliats, etc.

Conscient dels greuges que tenim en contra d’aquest Estat que persegueix el nostre poble, he acudit, sempre que he pogut, a les manifestacions de l’11 de setembre, sobretot a partir del 2010, en què el nostre Estatut va quedar reduït a la mínima expressió. I aquest any també hi participaré perquè hi ha més motius que mai per fer-ho. Per això no puc entendre que hi hagi independentistes que diguin que aquest any no hi aniran, que ja n’estan cansats, que no estan d’acord amb els partits polítics... Cansats de què? De dedicar unes hores a expressar el rebuig per tots aquests greuges? I qui parla dels partits polítics? La immensa majoria dels qui ens manifestem no estem afiliats a cap partit. No pot ser que ens resignem a ser anul·lats sense manifestar la nostra més enèrgica protesta. Només així conservarem la nostra dignitat com a poble.