Sobre el pèndol de la senyora Eva Vázquez

Llegit el seu escrit d’aquest dilluns passat, dia 22, en aquest diari, permeteu-me expressar quelcom que m’ha sortit del cor. El meu avi, el senyor Papet, A.C.S., abans, durant i després de la Guerra Civil, fou el metge de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany). Fou un home avançat en el temps; a més de la formació com a metge, fou un estudiós de la radioestèsia i de les propietats del pèndol, entre d’altres. Estem a les acaballes del 2021 i no cal dir que m’hauria agradat tenir com a mentor el meu avi, ja que són molts els interrogants que sovint surten en els cursets, xerrades i experiències, a què he tingut el privilegi d’assistir, algunes d’elles relacionades amb el pèndol, i ha quedat ben clar per part meva i dels companys que una cosa és detectar i l’altra, actuar. Actuar sobre la seva fotografia a distància, crec que, amb una bona concentració i formació, els experts poden detectar les disfuncions del seu cos; altra cosa és com actuar-hi. Estem en un univers envoltat de forces positives i negatives. Tenim un camí a seguir, on els nostres itineraris a voltes són planers; a voltes, amb entrebancs que calen ser superats. L’ésser humà és un receptor de tots els ingredients de la mare naturalesa, i si són positius tot serà molt millor per al nostre bon funcionament.