“Monument a ningú”

A l’article de Lluís Permanyer “Monument a ningú” s’hi llegeix: “Quin és el punt més ambicionat i el més erràtic de Barcelona? Fàcil i sense disputa: l’indret on es troben la Diagonal amb el passeig de Gràcia. És el fruit d’una barreja perversa: dubtes, imposicions i covardies.”

Els avatars per recol·locar la figura de la República obrada pel gran escultor Josep Viladomat (1899-1989) en el monument dedicat a Pi i Margall, que va inaugurar solemnement el 1936 el president Lluís Companys, semblen infranquejables per als successius manaires de la Casa Gran del període democràtic. L’alcalde Maragall la va recuperar del magatzem, però en comptes de reposar-la al cimall de l’obelisc de la Diagonal amb el passeig de Gràcia, la va fer traslladar discretament a la plaça de Llucmajor, on perviu talment exiliada. És per això que és desconeguda per la majoria de la ciutadania.

Políticament i culturalment, la ciutat de Barcelona ha esdevingut un anacrònic, obscurantista, provincial i lamentable barret de rialles i ploralles...