Algú realment té en compte els joves?

Si bé és cert que molts esdeveniments com festes il·legals són fets per gent jove, i persones sense empatia, cal dir que la realitat d’altres, que som responsables i coherents amb la situació, és molt diferent de la que es diu.

Primer de tot, parlo en primera persona, ja que també m’està tocant viure-ho. La salut mental actual, nostra, s’està complicant per moments. Podríem dir que som els grans oblidats.

Una cosa és que siguem joves, però els que complim amb el que toca ens passem tot el dia davant d’una pantalla, sense sortir de casa, ja que moltes vegades les restriccions que hi ha tampoc ajuden. Això acaba provocant que la fatiga emocional que estem patint tots nosaltres cada vegada sigui més globalitzada.

Estudiem per tenir un futur millor, en una societat que el més probable és que no ens doni treball per molt qualificats que estiguem. Intentem quedar, fer esport, distreure’ns, per oblidar la situació que ens està tocant viure. Però és obvi que suportar-ho des de fa un any fa que cada vegada sigui més difícil aixecar el cap, i que els nostres dies no tinguin cap emoció. Estem immersos en un bucle en el qual no varia res respecte al dia anterior.