Opinió

A la tres

La Barcelona okupa

“D’ençà del tumultuós desallotjament del Princesa, el fenomen de les ocupacions ha pertorbat el debat polític i mediàtic a la capital per, al final, no arribar enlloc

Des del 28 d’octubre del 1996 ha plogut molt i el record és cada cop més difús, però aquell desallotjament encara cou en les consciències de l’activisme social més veterà de Barcelona. La història de l’ocupació política de l’antic cinema Princesa va acabar, aquell dia, pitjor que el rosari de l’aurora, amb una aberrant intervenció policial que va representar un punt d’inflexió, si es vol merament simbòlic però terriblement potent, en la relació d’afinitat que històricament hi ha hagut entre aquest fenomen i la ciutat hereva de la Rosa de Foc. D’ençà del Princesa, el debat polític local pateix una indigestió de molt mal portar quan l’ocupació acapara flaixos, amb interpretacions ideològiques i mediàtiques massa sovint distorsionades i escorades, tractant indistintament el moviment com l’última gran utopia esquerranosa que queda en peu o com una colla de cafres que mengen criatures a la sortida de classe. La Hamsa, Ca la Trava, la Carbonera o el Casal Popular de Gràcia són només alguns dels molts altres capítols que il·lustren fins a quin punt es pot arribar a pervertir la discussió pública quan hi ha un desallotjament poc amistós pel mig. Fins que va arribar Can Vies, potser l’exemple suprem més recent de com aquesta controvèrsia pot acabar acorralant tot un govern municipal, el de Trias. I a tot això, esclata el cas del Kubo i La Ruïna, dos espais autogestionats que tot i estar al districte més de dretes de Barcelona no se’ls coneixien conflictes de convivència greus, però que ara s’han convertit en objectiu per a un grup de feixistes animats, des del darrere, pels partits més conservadors. I ja tenim a taula un nou no debat sobre okupes que, com sempre, acabarà portant enlloc. La temptació d’obrir-lo, però, era massa llaminera, i alhora és la constatació que aquestes seran unes eleccions realment disputades en què tot, començant per tenir representació política a la banda mar de la plaça Sant Jaume, anirà de quatre vots mal comptats. I alguns, ja es veu, faran el que calgui per esgarrapar-los.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.