Pugna per liderar el front contra l’ocupació
El fenomen de l’ocupació il·legal de pisos s’ha fet un lloc rellevant a bona part de les agendes polítiques del país. A menys de sis mesos de les eleccions municipals, és difícil trobar una ciutat gran on aquesta problemàtica no s’hagi instaurat, amb major o menor intensitat, entre les grans prioritats a combatre. El Parlament de Catalunya, recentment, també se n’ha fet ressò i alguns alcaldes catalans miren de collar el govern espanyol per agilitar un nou marc legal que afavoreixi els desnonaments exprés. Se’n parla, i molt, de les ocupacions que generen problemes de convivència i de les màfies que hi ha al darrere, però en menor mesura es focalitza la discussió en la gran xacra que assalta la societat actual: les dificultats de moltes famílies per accedir a un lloguer i la manca d’un parc públic d’habitatge que contribueixi a pal·liar la situació, malgrat els 37.000 pisos buits que es comptabilitzen a Catalunya. La majoria de partits, ficats de ple en una cursa electoral de la qual mai es veu el final, semblen haver detectat en el discurs contra l’ocupació il·legal una font per obtenir vots i, sobretot, una via per frenar una fuita de suports cap a la dreta, que tradicionalment ha liderat el relat de la inseguretat i els problemes de convivència.
Si es trasllada el debat al terreny de les xifres, però, el discurs de la por salta pels aires. Molts ajuntaments admeten, a grans trets, que les ocupacions problemàtiques que es registren a les seves ciutats es poden comptar amb els dits de les dues mans. La gran majoria d’ordres de desnonament, tal com confirmen els Mossos d’Esquadra, afecten famílies vulnerables que no troben alternativa habitacional. En paral·lel, les entitats que atenen aquest col·lectiu alerten que la manera com s’està entomant el problema no fa més que contribuir a criminalitzar i estigmatitzar unes persones que, si d’un mal pateixen, aquest és senzillament el de ser pobres. Els partits en són conscients, però sembla que pugnen per liderar les polítiques contra l’ocupació il·legal, en lloc de batallar per veure qui troba solucions més efectives a la greu crisi social.