Opinió

“Bassols, Bassols, Girona és una olla de cols”

Aquesta era la serenata que a punt d’esclatar la guerra civil del 36 es va veure obligat a sentir el Sr. Bassols, l’edil que remenava les cireres a l’Ajuntament de Girona. El fet va passar al peu de la volta més alta de la Rambla, just al punt de trobada o reunió dels ciutadans que els diumenges anaven a missa de dotze a la parroquial del Carme, i a la sortida uns prenien el vermut i d’altres optaven per passar revista als esdeveniments més importants del moment. Vuitanta-sis anys més tard, és a dir, ara mateix, aquest costum es troba totalment desfasat, i al meu modest parer és una llàstima. Si seguís la tradició, avalada i aplaudida pels nostres avis, potser seria el moment de cantar a ple pulmó: “Sra. Madrenas, trenqui totes les cadenes.” És a dir, les cadenes de la pobresa, de la insolidaritat, del racisme, del masclisme, del tu vals menys que jo, de la supremacia, que el meu partit és l’únic que ens pot salvar del desastre, etc. Si la meva proposta tira endavant i comprovo que hi ha cada cop més gironins en aquest indret amb el desig de cantar les quaranta al mateix lluer de l’alba, prometo que ben aviat, més d’hora que tard, llogaré tota una orquestra perquè el clam simfònic arribi a les més altes institucions del país. I vostè, amable lector, per si de cas, vagi fent gorgoritos, perquè la vida dona moltes sorpreses... Girona compta amb tenors polítics de primeríssim nivell, disposats a donar la nota. La bona, és clar! Aquí ningú vol desafinar! Només faltaria!

Girona

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.