Quan, a principi dels anys vuitanta, corria pel Col·legi Universitari de Girona, era sabut que els que anàvem amb la carpeta dins del cabàs de balca érem de lletres. No fallava mai. Anàvem deixats, que deien les àvies. A primera vista, donem molta informació. L’aspecte aproxima a com som a qui ens observa, però sempre només la nostra actitud confirma o desmenteix la primera definició feta a cop d’ull. Anar gat és interclassista, caminar per sobre els cotxes ja no ho és tant. Hi ha coses que en 40 anys no canvien. I un gamarús és un gamarús, ara i als vuitanta. Siguis o no fill de bons collons. Una cosa sí, però, que és ben diferent ara d’abans. El gamarús de l’any 2022 té l’escarni públic de les xarxes. No tot va a pitjor.