Víctimes col·laterals

De la mateixa manera que vaig dir “no a la guerra” a Síria, l’Iraq o a l’Afganistan, ara també ho dic. I tot i que no se’n parli, continua havent-hi guerra a Síria, perquè el conflicte bèl·lic en aquest país continua. El proper 15 de març farà ja onze anys que dura. Sigui, però, a Síria o l’Afganistan la mirada de la gent és la mateixa a tot arreu: de por. No sé si també tornarem a escoltar, com escoltem sempre que hi ha un conflicte bèl·lic, allò de “víctimes col·laterals” i es queden ben tranquils. Quin cinisme. De fet, la població civil es converteix en víctima en el mateix moment que esclata la guerra perquè de segur que els marcarà la vida. I els dirigents polítics només diuen que no volen la guerra, però hi acaba sent. O no n’aprenem o fem com els crancs.