opinió
Les rutes de la memòria
Una altra visita obligada és la de Corbera d’Ebre
Sempre parlo dels llocs més propers que per sabuts i coneguts m’és més fàcil descriure sense por a equivocar-me, però vull escriure sobre uns pobles i uns paisatges que em va captivar a risc de no encertar-ne la descripció o de no saber transmetre amb pulcritud les sensacions viscudes.
A finals d’octubre vaig tenir ocasió de passar uns dies pedalant per la comarca de la Terra Alta, a les terres de l’Ebre. He d’admetre amb certa vergonya i recança que no hi havia estat mai, i per mi ha estat una descoberta, un amor a primera vista que encara perdura i que enyoro mentre espero disposar d’uns dies per poder tornar-hi.
Parlar de les Terres de l’Ebre, en els seus límits amb Aragó, prop del Matarranya, és parlar del parc natural dels Ports, de camins gairebé secrets entre muntanyes, de paratges amagats, de vinyes, de pobles que com Horta de Sant Joan van captivar Picasso per la seva llum, d’un magnífic recorregut per la història, i d’un espai natural de memòria que tothom hauria de conèixer. Si tens la sort, com en el meu cas, de coincidir amb la Fira del Vi de Gandesa, i pots visitar, més enllà del seu famós celler modernista, el petit però interessantíssim Museu Memorial de la Batalla de l’Ebre, podràs submergir-te en el camp de batalla, i emmudir davant la contemplació dels vestigis més íntims de la guerra. El museu és ple de petits objectes personals, estris, medalles, insígnies, encenedors, cartes, que la gent del voltants va anar trobant escampats arreu, testimoni directe de l’horror viscut per les víctimes.
Una altra visita obligada és la de Corbera d’Ebre, mostra viva de la desolació després del bombardeig, de la destrucció i el silenci, on el temps s’ha aturat per sempre. I el poble d’Arnes, la seva plaça, la seva església i el seu ajuntament, Bot, Prat de Compte, dels estrets d’Arnes, les roques de Benet, indrets on pots arribar amb bicicleta, caminant, en silenci, sense massificació, i del recorregut per la via verda travessant túnels impressionants fins a Tortosa.
Però em quedo a la serra de Pàndols, entre Gandesa i el Pinell de Brai, a la Cota 705 enfront la serra de Cavalls, i emmudeixo davant el monument a les víctimes de la Batalla de l’Ebre. I a l’altra banda la visió llunyana del Delta. I em sembla mentida aquell bany de sang en unes terres i un paisatge que he fet meus per sempre.
