Opinió

Francesc Cabana

Quadern d’economia

Dos anys de pandèmia

Fa dos anys aproximadament que els telenotícies s’encapçalen amb les notícies que fan referència a la covid-19. Fins i tot arriba a ser cansat per a tots aquells que hem quedat lliures del virus.

El nom oficial d’aquesta bestiola és, en anglès, coronavirus disease 2019 (covid-19). La traducció de l’acrònim ens indica que el virus va aparèixer el 2019 i al mateix temps ens fa saber que en poden arribar de nous que segueixin aquesta numeració, que indica l’any en què apareixen els virus. No és una bona notícia, ja que ens revela que, de virus, n’hi pot haver molts.

Hem dit i repetit que ningú s’esperava l’aparició d’aquesta pandèmia. De la mateixa manera, ningú s’esperava la de la grip a principis del segle XX. A la majoria de la població de risc ens han vacunat contra la grip estacional i contra la covid-19 al mateix temps. Fins ara, la vacuna ha seguit immediatament l’aparició del virus. Els empresaris i els economistes tenim problemes nous de tant en tant. Fins ara estàvem acostumats a les crisis, tot i que no atacaven les persones, en general, però sí la producció. Tenim les crisis, tenim els virus i Déu sap el que ens tocarà afrontar en el futur proper.

El virus s’ha estès per tot el món sense tenir en compte fronteres ni races. El resultat, que ja temia des de fa uns mesos, és que la vacuna arriba tard als països del Tercer Món i, en especial, als africans, a l’Índia i a la selva amazònica. Acabo de llegir que s’hi donen totes les variables, i totes negatives: les vacunes no arriben, arriben però caducades o arriben en bon estat a ports i aeroports però es fan malbé en el transport als centres de vacunació per falta de neveres. El resultat pot ser una mortalitat molt més elevada respecte a la que tenim als països desenvolupats, però que mai sabrem del cert.

La pandèmia té o ha tingut uns efectes ben diversos. Per una banda, hem trobat uns sectors que es consideren arruïnats per la pèrdua de clientela. En canvi, hem comprovat que la producció catalana s’ha mantingut a un bon nivell i el patiment ha estat reduït.

Hem comprovat, al mateix temps, que tenim un percentatge de la població que es nega a vacunar-se, adduint raons que no sé si qualificar de ridícules o fer servir un altre adjectiu, no gaire elogiós. Sembla mentida com hi pot haver gent amb tan poc criteri.

La pandèmia ens hauria de donar una bona lliçó. Malgrat el desenvolupament i els avenços que experimenta la nostra economia, l’augment dels productes alimentaris i de la producció en general poden quedar afectats per raons amb què no comptàvem i que ara revelen la seva perillositat.

Tot plegat ens indica que som encara molt lluny d’aquella Terra que no troba el seu sosteniment en si mateixa i que ha d’anar a buscar el que li falta a la Lluna o a Mart, tal com ens diuen algunes pel·lícules de ciència-ficció. La humanitat pot produir tot el que necessita la població actual i la futura, amb la utilització d’un planeta que Déu ens ha donat i que té molta capacitat, si és que el canvi climàtic o desastres similars no ens ho impedeixen.

Estem arribant, ara, segons diuen, a la sisena onada de la covid-19. No sabem quantes més n’haurem d’afrontar. Ja sabem que en poden arribar més i que podem, o no, trobar la vacuna específica en un termini curt de temps i a un preu que sigui accessible per a la majoria de la població.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.