Opinió

opinió

Què va ser primer?

En el cas dels campanars estem parlant d’anys o segles de tradició

Els anys passen però les polèmiques tornen, com les modes. I el so nocturn dels campanars és d’aquelles que es reiteren. Ara ha esclatat a Banyoles, on el propietari d’uns pisos turístics es va queixar perquè les campanades de l’església de Santa Maria dels Turers molestava el descans dels seus clients. Per evitar conflictes, el rector va optar per silenciar-les entre les deu de la nit i les vuit del matí. Però qui s’ha alçat contra la decisió són els veïns, que ja s’han manifestat. L’Ajuntament intenta fer de mediador i trobar una solució salomònica, que seria que continuessin sonant però amb un to rebaixat. Un guió pràcticament de manual i calcat als molts altres capítols que hem viscut a la demarcació. Dels més recents, el de la catedral de Girona, també amb un establiment turístic queixós, un veïns defensant la tradició dels repics nocturns i un Ajuntament que va anar de l’ara no a l’ara sí. Finalment, un acord a tres bandes ratificat al jutjat entre el capítol de la Catedral, l’Ajuntament i l’hotel per reduir els decibels d’una a sis de la matinada, i assumint l’establiment part del cost del sistema que s’havia d’instal·lar.

Però una de les polèmiques més sonades va ser la de Sant Mori, que es va iniciar el 2003 i que es va perllongar durant pràcticament deu anys als jutjats. L’origen, les queixes del propietari del castell, convertit en espai d’esplai per a turistes. L’estira-i-arronsa va arribar fins al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va ordenar emmudir el campanar de nit. A Begur, el 2014, va ser si fa no fa el mateix. I si anem vint anys enrere, trobem casos a Calella de Palafrugell, Mont-ras –on el denunciant era l’arquitecte Ricard Bofill–, Calonge, Olot... En aquests últims, però, els queixosos no se’n van sortir. I parlem només de campanes, però de polèmiques en què la ruralitat o la tradició són molestes –habitualment per als que no en són nadius– n’hi ha un munt i diverses. Personalment, no hi ha dubte. Així com no se sap què va ser primer, si l’ou o la gallina, en el cas dels campanars estem parlant d’anys –o segles– d’un costum arrelat. I com diu aquell, si no vols pols no vagis a l’era. És com aquell que li agrada veure les vaques pasturar però no vol que facin pudor. És a dir, gaudir d’un entorn privilegiat, bé sigui patrimoni o natura, té els seus pros i els seus contres. Prioritzem la convivència i la mediació, però que això no serveixi de bandera per claudicar de les tradicions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.