El voraviu
Un milió i mig, perdó
Disculpin que ahir els instés a fer números sobre una dada equivocada
En la columna d’ahir els donava una dada falsa, equivocada, i no pas de poc. Espero que no sigui l’efecte de la “vacuna Lidl” i espero que no es repeteixi. Els deia que fessin números, si els venia de gust, però els instava a comptar sobre una base errònia. Si han de fer números, ara que fa just cent dies que va començar la campanya de vacunació contra la pandèmia, els han de fer sobre un milió i mig de punxades, que són les que s’han fet en aquests cent dies, i no sobre un milió de punxades com escrivia jo en el voraviu d’ahir. Un segon d’equivocada comprensió lectora quan escoltes les comunicacions oficials, i ja l’has vessada ben vessada. El que són un milió són les persones que han estat vacunades en aquests cent dies, però quasi la meitat d’aquestes ja han rebut les dues dosis, és a dir, que ja s’han fet un milió i mig de punxades. Al Cèsar el que és del Cèsar. Parlem d’una mitjana de quinze mil injeccions per dia. Mantenir aquest ritme vol dir que haurem arribat al famós setanta per cent d’aquí a sis-cents dies, vint mesos, el setembre del 2022 (setena onada com a mínim). Si doblem el ritme hi haurem arribat d’aquí a tres-cents dies, deu mesos, el gener del 2022 (sis onades, segurament). Si el tripliquem, el ritme, i ens posem en quaranta-cinc mil injeccions diàries, haurem enllestit en dos-cents dies, sis mesos llargs, mitjans d’octubre del 2021 (la cinquena onada pot ser que sigui l’última).
