Cuevillas i Ridao, dos

Tractant-se dels dies de què es tracta, i vist que som com som, deu tenir una lògica que dediquem un temps a l’autoflagel·lació i que fem una versió nostrada del Via Crucis. No consta que es vulguin canviar les catorze estacions, però ja se n’han estrenat un parell de noves. Divendres, a Vilaweb, Jaume Alonso-Cuevillas va encendre un sector de Junts, els seus. Especialment el sector que ha passat recentment a tasques d’observació (Quim Torra i Josep Costa) i que es va sentir especialment concernit, amb raó. També va xisclar (però ja veurem si manté el xiscle) la Pilar Rahola. Ara que és a l’era (la mesa del Parlament) i veu que pot agafar pols, Cuevillas comença a desenteranyinar el que ell entén com a “confrontació intel·ligent”. Diu l’home que no té gens clar que hagin de deixar que els inhabilitin sense pena ni glòria per una bestiesa. Textual. Altre cop la teoria de superar el lirisme de cada dia, que no condueix enlloc. Els nostres dirigents s’han de reservar per a les grans accions heroiques del dia del judici final a la tarda. Hem de protegir els nostres líders! Que rebin els manobres! Ahir, dissabte, entrevistat per Emma Ansola a El Punt Avui, Joan Ridao estrenava la segona estació. Cop de creu a la ciutadania. “L’autodeterminació és una via al fracàs.” I al darrere, una esplèndida classe magistral sobre “el dret a decidir”, del qual no ens havíem d’haver mogut mai, diu. “Qui els entengui que els compri”, diria l’àvia Neus.