Opinió

De reüll

Toc de queda, prevenció i càstig

El toc de queda és una mesura molt severa; ens alerta que el risc és alt

Si l’estat d’alarma va protagonitzar la primera onada de Covid-19 a tot el territori espanyol, la segona sembla que estarà regulada per un toc de queda sense precedents que, a més a més, podria estar gestionat per les comunitats autònomes. La decisió està en estudi. El toc de queda suposa una prohibició severa, la limitació de la mobilitat a partir d’una hora concreta, i és fruit d’un acord de la comissió interterritorial, segons explicava ahir el ministre Illa. Carta blanca i molt consens, la qual cosa ofereix indicis de la dimensió del problema. Durant la primera onada, la discussió entre governs va estar a l’ordre del dia per les demandes de confinament d’alguns territoris, entre els quals Catalunya, i la negativa del govern espanyol a acceptar-ho. Sánchez va voler agafar el control de tots els territoris. Ara proposen un toc de queda gestionat amb absoluta flexibilitat i autonomia quan en realitat suposa una restricció molt més severa perquè limita del tot la llibertat dels individus. El confinament, la mascareta i la distància continuen sent les poques eines disponibles per lluitar contra l’epidèmia. La restricció de la mobilitat s’ha fet imprescindible i el toc de queda, abans caldrà decretar l’estat d’alarma, no és tan banal com el pinten. És un càstig per mal comportament amb lèxic de guerra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.