Opinió

Tribuna

Un camí de dues vies

Vull fer una lectura de tots els resultats d’aquest cicle electoral, amb eleccions generals, europees i municipals. Tot i la repressió del 155, els judicis i les mostres clares que encara que hi hagi un gobierno d’esquerres a Espanya res canvia i no hi ha vies a cap opció dialogada amb l’Estat, l’independentisme creix molt poc. Potser som el 80% de catalans que volem un referèndum i que estem en contra de la repressió a l’independentisme, però gran part d’aquests catalans no han optat per opcions independentistes quan han tingut l’oportunitat de fer-ho.

S’ha de reconèixer la capacitat que ha tingut ERC d’anar esgarrapant vots i quadres que encara no eren clarament independentistes per la causa de la llibertat del poble català. El creixement és agònicament lent, però si existeix és gràcies a la feina que ha fet ERC. Això també ha sigut premiat pels votants independentistes. ERC s’ha beneficiat de concentrar el vot independentista en les municipals i les eleccions espanyoles. L’independentisme ha dit amb els seus vots que la via “d’eixamplar la base”, crear aliances amb els demòcrates de la resta de l’Estat i de Catalunya, de cosir ponts que ens permetin apropar-nos a part d’aquest 80% de catalans que volen una solució política, és la que ha de tirar endavant.

Per altra banda, els independentistes també han avalat que Puigdemont és un gran actiu internacional i, per aquest motiu, el mateix dia que ERC clarament treia molts més vots que JxCat a les eleccions municipals, en Puigdemont guanyava les eleccions a Catalunya. Segurament els independentistes, de forma intuïtiva, creuen que no hi ha una única via per aconseguir la independència. Per un costat, han donat el suport a Junqueras per lluitar a Catalunya, creant projectes municipals que des de les administracions més properes permetin apropar el projecte independentista, i també per no deixar mai de teixir ponts amb els demòcrates de la resta de l’Estat i per aquest motiu també ha guanyat les eleccions espanyoles a Catalunya. Per l’altre, han considerat que el millor de cara a l’àmbit internacional és en Puigdemont i per aquest motiu ha guanyat les eleccions europees.

Resumint. L’independentisme encara no ha trencat alguns sostres de vidre. Hi ha llocs de l’àrea metropolitana on, tot i produir-se els principals creixements en vots, encara no hem superat el 20%; en altres com la segona corona metropolitana de Barcelona, el sostre ha quedat congelat en el 40% i això ha permès que el PSC es recuperi. Mentre no trenquem aquests sostres de vidre en aquests llocs concrets del 20% i del 40% difícilment arribarem a aquesta majoria social hegemònica a favor de la independència. De moment, els electors han encarregat aquesta tasca a ERC i Junqueras, i la de fer la internacionalització del conflicte a Puigdemont i JxCat. Ens en sortirem?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.