Opinió

LA GALERIA

Fargnoli imprescindible

Va recórrer les comarques retratant el paisatge, els monuments, l’arquitectura i la seva gent, una obra descomunal

Coincidint amb el 75è aniversari de la mort del fotògraf Valentí Fargnoli, el Museu d’Història de Girona presenta l’exposició Valentí Fargnoli. L’art en la fotografia, que complementa l’obra Fotografia en temps de Noucentisme de l’historiador i arxiver Joan Boadas, que ha comissariat la mostra. El Museu d’Història, que dirigeix Sílvia Planas, continua el cicle d’exposicions imprescindibles per a la vida cultural i social de la ciutat, com les dedicades a Prudenci i Aurora Bertrana, i al genuí Damià Escuder. Paral·lelament, la Casa de Cultura presenta Valentí Fargnoli. El paisatge revelat, una selecció d’imatges del fons de 834 plaques de vidre d’aquest fotògraf que hi ha al Centre d’Imatge de la Diputació. Durant la seva vida professional, Valentí Fargnoli Iannetta (Barcelona, 1885 - Girona, 1944) va recórrer les nostres comarques retratant el paisatge, els monuments, l’arquitectura i la seva gent, una obra descomunal. És probable que les primeres fotografies antigues que vam veure fossin unes imatges amb la seva signatura. Fargnoli, casat amb una pubilla de Cal Coix de Maçanet, va viure a Girona i hi està enterrat. Va fotografiar la majoria de pobles, tot i que s’havia de traslladar amb bicicleta, tartana o el carrilet, carregat amb els aparells que es necessitaven per fer la feina. Un dels eixos centrals del llibre i de l’exposició és la col·laboració que va mantenir amb Adolf Mas amb l’objectiu de crear un complet arxiu gràfic del patrimoni monumental. Fargnoli i Mas van mantenir una densa correspondència que explica les dificultats de l’època per poder retratar (il·luminació, logística, materials...). La voluntat de protegir el patrimoni va ser una reacció davant el que estava passant quan la mateixa Església el malvenia, com es pot comprovar a The Cloisters, el museu del romànic que hi ha a Nova York, que es va omplir amb l’espoli del patrimoni europeu, per culpa de la desídia i l’especulació dels responsables religiosos i polítics. Per contrarestar aquest desastre, el 1907 es va fundar l’Institut d’Estudis Catalans amb l’objectiu de localitzar, documentar i catalogar el patrimoni històric artístic del país. Els arquitectes Josep Puig i Cadafalch i Jeroni Martorell i el fotògraf Adolf Mas van ser unes figures cabdals per crear un arxiu gràfic del patrimoni monumental, i Fargnoli, un dels fotògrafs més destacats que van participar en la recerca i que van captar imatges irrepetibles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.