Opinió

Keep calm

Carver

Carver va fer servir el mestre rus Anton Txèkhov per practicar la seva pròpia, imminent, mort

Carver. Si un càncer de pulmó i una llarga carrera de bevedor no ho haguessin impedit, un dia d’aquests faria vuitanta anys. El mestre del relat breu de la literatura americana, Raymond Carver, va morir als cinquanta anys. En feia deu que havia aconseguit deixar l’alcohol. Alcohòlics Anònims i la convivència amb la poetessa Tess Gallagher li van donar aquells deu anys d’estabilitat i d’escriptura. Poc abans de morir va publicar el darrer conte: Encàrrec. Carver el dedica al seu mentor literari, el rus Anton Txèkhov. És una recreació dels darrers dies de la vida de Txèkhov. El relat comença com l’entrada d’una enciclopèdia: Txèkhov. S’hi descriuen les visites que rep al balneari de Badenweiler, a la Selva Negra, entre altres de la celebritat literària del moment, Leo Tolstoi, una personalitat a les antípodes de Txèkhov. L’arravatat Tolstoi el trobava una mica “nena”, però se l’estimava. El nostre escriptor, tuberculós, era al balneari amb Olga, la jove actriu amb qui s’havia casat. La nit de la mort de Txèkhov el conte de Carver fa un gir, un canvi de focalització: dels fets a la ficció. Davant la grandiositat silenciosa de la mort veiem com Olga intenta gestionar el buit i el caos, com s’aferra a rituals consolatoris. De bon matí, l’actriu crida un cambrer i li omple el cap amb un desgavell de paraules en rus que el pobre xicot (alemany) no pot entendre. Li està fent un encàrrec, que comencin els preparatius per al funeral del gran Txèkhov. El noi, però, només pensa a com recollir un tap de xampany que ha quedat al terra (vist que tot era dat i beneït, la nit anterior el doctor que l’atenia els havia proposat prendre’s l’última copa). Mig atordit i sense entendre res, el xicot aconsegueix, amb un gest ràpid, posar-se el tap al puny: posar ordre. És el moviment final del conte: de la mort als petits detalls de la vida que segueix. Carver va fer servir el mestre rus per practicar la seva pròpia, imminent, mort. I amb la trivial obsessió del cambrer ens fa el darrer encàrrec: la vida. Malgrat tot, sempre la vida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia