VILAJUÏGA

L'herència d'un projecte amb caducitat

Masip, Zou i Víctor, que jugaran a segona B, són bons exemples dels fruits del projecte

La mort del futbol de primera catalana a Vilajuïga, tan sobtada com la seva aparició per sorpresa fa un any, suposa un indubtable fracàs d'un projecte que ja va arrencar amb data de caducitat. Però si un cop confirmada la defunció fem un cop d'ull a l'herència que ha deixat el desaparegut club, veiem que, com a mínim en l'àmbit esportiu, no s'hauria de pronunciar la paraula fracàs a la lleugera.

L'ara tècnic del Banyoles, Napo Cayuela, es va fer càrrec del nou equip empordanès –amb Manel Cabezos al seu costat– i va confeccionar una plantilla jove, un mosaic desconegut format per nois amb experiència, principalment, en categories regionals. L'objectiu dels tècnics, tal com indica Napo, era que «els jugadors tinguessin l'oportunitat de donar-se a conèixer». Només un any més tard d'aquella experiència que va acabar amb un ajustat descens de regust agredolç, la petjada del Vilajuïga es deixa veure en el futbol català. Víctor, que jugarà al Badalona; Masip, que ho farà al Barça Atlètic, i Zou, al Terrassa, són tres membres de la plantilla que han convertit el Vilajuïga, amb els seus traspassos, en l'equip que, després de l'Espanyol B, aporta més jugadors joves a segona B, segons defensa el tècnic. «S'ha demostrat que el nostre projecte era bo», explica Napo, que es mostra «orgullós i satisfet» de veure com uns altres jugadors com ara Bassols i Hernández al Banyoles; Chacón, Dani Òscar i Vilarrodà al Peralada, i Robert Franch, a tercera amb el Llagostera, tindran aquesta temporada possibilitats de fer-se notar en clubs d'un cert nivell. «Han passat de no cobrar i jugar a regional a tenir una bona oportunitat de guanyar-se la vida», diu Napo, que destaca la joventut de molts d'ells i el bon futur que els augura. I tot gràcies al fet que a Vilajuïga van trobar un projecte fet a la seva mida.

Créixer i competir dignament

Partint de zero i amb jugadors que mai havien jugat junts i que estaven units en la seva majoria per tenir una edat propera als vint anys, Napo va encapçalar el darrer curs un projecte que buscava «competir dignament». Moltes eren les veus que auguraven que el paper del Vilajuïga era sucumbir com a ventafocs de tercera. S'equivocaven, com a mínim en la forma. «Deien que no faríem ni deu punts i en vam fer 31», indica Napo, que creu que «si no s'haguessin comés alguns errors» l'equip es podria haver salvat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.