Un do especial

Després d'anys seguint el filial de l'Espanyol és el primer cop que un jugador del segon equip desperta la meva admiració per com parla i no per com juga. Em refereixo a Jordi Amat. De fet, encara no tinc prou arguments per valorar-lo com a jugador, ja que els esdeveniments s'han precipitat tan vertiginosament que tot just va ser debutar amb el filial, que pocs dies després s'estrenava a primera. L'Amat futbolista tot just l'estem descobrint, però ja s'ha fet respectar com a persona. Ens ha guanyat a molts sempre que ha aparegut en l'escena mediàtica demostrant que l'experiència un no l'adquireix amb el pas dels anys, sinó amb la manera com un afronta la vida i se n'amara. Amat és d'aquells que quan obre la boca, parla i convenç refusant els tòpics. Denota seguretat. I això, tractant-se d'un defensa, promet.