Barça

Un trident per a una lliga

Sempre en volen més. Els tècnics estan molt contents, però creuen que haurien pogut superar els cent punts amb un perseguidor més regular i diuen que han après de l'experiència

Guanyar la lliga mai és fàcil, però la de la temporada 2012/13 ha estat segurament una de les més complicades de la història del Barça. En la Revista Barça, Tito Vilanova, Jordi Roura i Aureli Altimira conversen sobre la consecució del títol. El cos tècnic destaca l'esperit competitiu de la plantilla i afirma que haurien pogut aconseguir més de cent punts. “Ens hem quedat curts. La dificultat ha estat no tenir ningú al darrere que ens pressionés més temps. Un cop vam ser campions, el més normal era haver perdut algun partit i no haver arribat als cent punts. Això demostra l'esperit competitiu de l'equip”, assegura Vilanova. “Cent punts és una animalada!”, exclama Roura, que afegeix que “es poden guanyar més lligues, però igual no es poden fer cent punts”.

Punts perduts

Altimira, responsable de la preparació física de l'equip i ajudant de Jordi Roura durant l'estada de Vilanova a Nova York, deixa clar, però, que al vestidor no els feien la sensació que la lliga estava guanyada, i lamenta els punts perduts a Balaídos o a San Mamés en els darrers instants de partit. Amb un cop d'ull a la classificació que té penjada al despatx ja veia que anava bé: “En verd marco els partits guanyats, en taronja, els empatats i en vermell, els perduts. Va passant la temporada i ho vas veient tot verd i veus que vas pel bon camí, però també marco la diferència amb el segon classificat, i en la segona volta la diferència ha estat sempre la mateixa. El Madrid no perdia mai, nosaltres vam punxar algun partidet, però el segon no afluixava i, per tant, vèiem que el tema no estava tancat.”

La regularitat del Madrid va ser clau perquè el Barça no es confiés i mantingués el ritme. “La sensació era que els teníem a 11 punts, però que en el moment que nosaltres abaixéssim el ritme, s'ho creurien, i nosaltres havíem d'anar al camp de l'Athletic, l'Espanyol, l'Atlético...”, diu Vilanova.

Un inici decisiu


Els tres tècnics coincideixen a dir que l'extraordinària primera volta va ser clau en el triomf. “Començar bé la primera volta era molt important i era la gran dificultat”, assegura Vilanova. El gran dubte era com rebrien els jugadors el nou paper del de Bellcaire d'Empordà. “Fins aquell moment, els jugadors m'havien vist com a segon entrenador i hi havia el canvi i el dubte de com m'acceptarien com a primer”, diu.

Per l'atenció que prestaven, es veia que els jugadors estaven convençuts que Tito era el líder del vestidor
Aureli Altimira
Cent punts és una animalada! Es poden guanyar més lligues, però igual no es poden fer cent punts
Jordi Roura
Ens hem quedat curts. La dificultat ha estat no tenir ningú al darrere que ens pressionés més temps
Tito Vilanova

Tito s'explica

El tècnic empordanès explica també , en el reportatge de la Revista Barça, que davant la complexitat de la situació, “hauria entès, i hi hauria donat suport, si la decisió hagués estat una altra i haguessin volgut posar un altre entrenador”. En aquest sentit, afegeix que l'aposta per no buscar-li un substitut i cedir el lloc temporalment al seu ajudant, Jordi Roura, només podia passar al Barça: “Pel fet que molta gent ens hem criat en aquesta casa, molts jugadors s'han fet en aquesta casa, i la gent de l'staff tècnic som d'aquí, i per això es va poder portar. Però estic convençut que en un altre club hauria estat impossible.” Vilanova explica com seguia i s'implicava en el dia a dia de l'equip durant la seva estada de dos mesos a Nova York per seguir el tractament de la malaltia i confirma que durant els duels tenia contacte telefònic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.