Ada Colau i els seus companys tindran ben aviat l'alcaldia de Barcelona, ciutat on estic empadronat des de fa molts anys. Estic globalment satisfet de com l'han ordenat i gestionat tant socialistes com convergents, i li desitjo a l'Ada èxits per poder continuar pensant que Barcelona és una de les millors ciutats del món. Com passa a molts barcelonins, l'hagin votat o no, és una incògnita albirar com ho farà una persona sense experiència, que ve de la mobilització del tipus “anti”. Ara, a més de ser “pro”, estem expectants sobre què i com es concretaran les seves polítiques –fonamentalment socials– i quines conseqüències tindran per a la ciutat. El fet que el seu programa descansi en un cert messianisme (participació ciutadana, canvi de model, molts drets, autogestió, nova democràcia...) fa una mica de basarda, però temps al temps!

De moment el més interessant de la seva irrupció a l'escenari barceloní és la sacsejada a l'statu quo, que no és poca cosa. Espero que sigui en positiu, i això per mi vol dir que vagi acompanyat de: 1) que les competències i els recursos es gestionin amb professionalitat i eficiència, 2) que millori la cohesió social, 3) que la ciutat sigui més competitiva i 4) que millori la qualitat de vida dels barcelonins.

Seria un error, comú en moltes esquerres d'aquest país, centrar-se només en la despesa, en noves maneres de gastar, sense considerar l'ingrés que la fa possible. Els diners vénen de dos llocs: de la riquesa i de l'activitat econòmica que es desenvolupa a la ciutat (per això cal que sigui competitiva), i de les transferències de recursos de les administracions de rang superior, en essència l'Estat. En aquest terreny espero que el nou govern de la ciutat exerceixi la reivindicació de la part que li pertoca, i que ho faci amb la mateixa tenacitat amb què ha reivindicat noves polítiques socials. I que sospesi que amb una Barcelona capital d'estat la ciutat disposaria de molts més diners. Ada i companys, encert... i que la sort us acompanyi!